Dues carniceríes, dues Barcelones

Els problemes de Sarrià i la Barceloneta explicats pels seus carnicers


A la carnicería Mir del carrer Major de Sarrià la mestressa Ana Maria Mir xerra animadament amb una clienta mentre la seva dependenta atén a la resta. “A Sarrià s’hi viu bé, hi ha gent de calers” afirma Àngels Batlle, més coneguda al barri com l’Angelona, una dona viuda de 70 anys i sarrianenca de tota la vida. Una passejada pel carrer Major de Sarrià i pels seus voltants posa de clar manifest que es tracta d’un barri on hi predomina la classe mitja-alta i els comerços més antics comparteixen vorera amb les botigues de roba i complements més modernes. El districte de Sarrià-Sant Gervasi es caracteritza per ser una zona residencial i benestant amb escoles i centres sanitaris de prestigi. L’Angelona diu estar orgullosa del barri que l’ha vist crèixer i assegura que el que més li agrada és la gent. Se sent afortunada pel fet de poder dir que a Sarrià hi ha vingut gent nova però no s’ha perdut el caràcter sarrianenc de sempre.
Per a ella “Sarrià és el millor barri de tots”, ho diu recordant una dita popular: “Terrassa els de mala raça, Sabadell els de mala pell, Barcelona uns embusteros i Sarrià la flor del rei”. Justifica aquesta distinció entre Barcelona i Sarrià alegant que al barri sempre s’han sentit una zona a part, i que actualment “quan fan manifestacions o fires a Barcelona, nosaltres no ens en enterem”. Als sarrianencs els hi costa veure’s formar part del conjunt de la ciutat des del 1921, quan l’Ajuntament de Barcelona va reobrir un expedient d’agregació i, malgrat l’oposició dels sarrianencs, Sarrià va quedar agregat a la ciutat per decret reial, sent així l’últim poble dels voltants a incorporar-se a Barcelona.
Tot i l’orgull que senten els sarrianencs envers el seu barri, la mestressa Ana Maria i l’Angelona coincideixen a l’hora d’indifnar-se pel que és, segons elles, el pitjor del barri: “aquí hi falta un bus urbà” diuen alçant la veu. Ara fa 3 anys que van treure l’autobús que passava pel carrer Major de Sarrià i que ara el lloc més proper on para és a l’Avinguda Foix que es troba a dalt del barri on tots els carrers fan pujada. Mentre mestressa i clienta parlen del tema, passa per davant de la carnicería una senyora d’uns 80 anys a la qual l’Angelona reconeix i saluda alegrement. La dona puja el carrer amb el carro de la compra ple i, amb grans esforços, aconsegueix arrossegar-lo carrer amunt. “Ho veus, la gent gran ja no podem amb aquestes pujades, necessitem el bus. És una vergonya” diu indignada l’Angelona recordant que, a més, l’ambulatori està molt lluny del nucli antic on hi viu molta gent d’edat avançada.


Una altra cara de Barcelona

Els germans Batllori, Trini i Mario, de 40 i 36 anys, amos d’una de les carniceríes més antigues de la ciutat situada al mercat de la Barceloneta des de 1875, no troven a faltar un autobús urbà ja que el barri, entre el metro, els taxis i els autobusos, està ben comunicat pel transport públic. La cara amarga de la Barceloneta és una altra: l’incivisme. A en Mario Batllori el que més li agrada del seu barri és el mar, però es queixa de la falta d’ambient comercial i de l’incivisme que s’està produint en els últims anys. Pere De Val, carnicer des de fa 50 anys a Carns Batllori, recorda que anbans el barri era un típic punt de la costa i tenia un ambient tranquil on la gent venia a passejar per la platja i ara “deixes el pis tancat i te’l trobes obert”.
L’onada d’inmigrants i el creixent nombre de turistes que en els últims anys han anat visitant la Barceloneta, preocupen als barcelonetins que veuen com es va perdent el caràcter originari del barri per convertir-se en una zona caracteritzada per l’oci i l’hosteleria, amb la platja com el principal i gairebé únic punt d’atracció turística. “Abans la platja era nostre, del barri, i ara és de la ciutat” diu Trini Batllori mentre recorda l’ús turístic i exclusiu que l’Ajuntament n’està fent de la platja de la Barceloneta.
En els seus orígens, la Barceloneta era un barri caracteritzat per la pesca i les activitats portuàries on els seus habitants eren originaris de la ciutat. Actualment, el mercat de la Barceloneta el visiten tot tipus de clients, “tan pot venir a la parada una senyora d’alt poder adquisitiu, com un inmigrant amb poder adquisitiu baix, com un pidulaire amb 50 céntims demanant alguna cosa per menjar” explica Pere De Val.
Com a contrast de l’ambient popular que encara avui dia s’hi viu al nucli antic de Sarrià, els Batllori creuen que la Barceloneta necessita a hores d’ara un impuls econòmic per crear al nucli més antic “un incentiu, com ara una escola d’idiomes o un centre cívic, per què la gent es vegi obligada a venir per l’interior del barri i no només per l’exterior (la platja)”. Mario Batllori explica que el mercat ja ha contribuit força a revifar l’originari ambient de barri, però assegura que encara queda molt per fer.