"No tenemos sede en Barcelona"

Inicio un reportatge sobre l’organització i representació del partit polític la Falange Española de las J.O.N.S a Catalunya i els propòsits d’aquest partit, que es considera a sí mateix pseudodemocràtic, en la candidatura a les eleccions municipals que tindran lloc el proper mes de maig. El primer que faig és endinsar-me a la seva pàgina web en busca d’un número de telèfon que pugui posar-me en contacte amb els representants de la Falange a Catalunya i de la direcció per localitzar la seva Seu a Barcelona. Només entrar a la web oficial del partit hi trobo un gran cartell prou vistós com per acaparar la meva atenció. Amb una tipografia de lletres capitals de colors negre i vermell hi posa: “¡Español! ¿Qué ves cuando sales a la calle? ¿Cuándo paseas al perro? ¿Cuándo vas a comprar? ¿Cuándo sales con tu familia o amigos? No contestes, nosotros te lo decimos: ¡INMIGRANTES! Ayúdanos a parar la INVA-SIÓN. Afíliate a La Falange en Cataluña”.
Després de la lectura, prosegueixo amb el meu objectiu. Finalment, trobo un telèfon de contacte de La Falange a Catalunya. És un telèfon mòbil i quan truco em surt directament el contestador, està apagat. Aleshores em decideixo a trucar al tèlefon fix que apareix a la web, però tampoc obtinc resposta. Més tard hi insisteixo als dos números, però res. Vist l’èxit nul del meu segon intent, truco al telèfon d’informació de Barcelona i aconsegueixo la direcció de la Seu i un nou telèfon de contacte. Segueixo sense obtenir resposta a les meves trucades però no em dono per vençuda i decideixo anar al carrer València on suposadament hi tenen la Seu. Però allà no contesta ningú quan pico al timbre. Una estona després envio un mail a FEJONS_BCN@terra.es, adreça que surt a la seva pàgina web a l’apartat de La Falange en Cataluña. Degut a la meva frustrada búsqueda per contactar amb el partit, torno a trucar a un altre telèfon d’informació on em diuen que el partit té una nova seu i em donen una altra adreça i de nou, un altre número de teléfon. Al comprovar que tampoc em contesten aquesta vegada, em decanto per provar sort trucant a la Seu central que La Falange Española té a Madrid. Aquí sí que hi veig un punt d’esperança quan un home contesta la meva trucada. Quan li pregunto per la delegació a Barcelona, l’home em demana uns segons d’espera. Seguidament, sento que pregunta a algú que està amb ell: “Oye, no tenemos sede en Barcelona, ¿verdad?”. Aleshores reprèn la nostra conversa i em contesta: “Teníamos una sede en la calle Valencia. Ahora ya no tenemos sede en Barcelona, seguro”.
Arribat el punt de tal contradicció, he tornat a visitar la web en busca d’alguna explicació al que m’acabaven de comunicar a la delegació central del partit polític. A la pàgina web s’informa que el partit de La Falange a Catalunya no es presentarà a les eleccions municipals ja que les sigles falangistes que donen nom al partit es troben pendents de sentencia judicial a causa d’una demanda imposada per un grup escindit del mateix partit. A la pàgina web oficial del partit no hi apareix cap llista ni cap nom de candidat que es presenti a les properes eleccions municipals del mes de maig.

José Antonio Marina, filòsof

“La comunicació és l’antídot de la por”

El pedagog, filòsof i escriptor José Antonio Marina visita la Facultat de Comunicació Blanquerna acompanyat del professor de la Facultat Ferran Sáez. Després d’una breu presentació sobre la seva vida professional, que va fer el seu acompanyant i amic, José Antonio Marina va alçar-se sobre el pòdium de la sala per iniciar la conferència, i tal com ell mateix ens va indicar “poder veure les cares de tots els alumnes”, fet que tots els assistents li vam agrair.
Marina va acceptar de participar en les XIII Jornades Blanquerna per presentar el seu nou llibre Anatomía del miedo: un tratado sobre la valentía. Al llarg de la conferència, el convidat va exposar les diverses idees del seu llibre, entre les quals trobem que la valentia i la covardia són dues maneres diferents d’enfrontar la por, i que “és la pròpia intel·ligència humana la que fa que tinguem una certa por”. Marina va esmentar, només començar, que ha dedicat tota la vida a estudiar una intel·ligència nova on els sentiments també hi són presents, argumentant que “sempre que fem alguna cosa, la fem per mantenir o canviar el nostre estat d’ànim”. Així, Marina va explicar que hi ha dos sentiments bàsics en la comunicació: la por i la fúria. El filòsof va definir la por com “aquella emoció que ens adverteix de la presència d’un perill” i va donar a conèixer els quatre possibles mecanismes que es posen en pràctica per evitar aquest perill: la fugida, l’atac, la immobilitat i les conductes de submissió. Aquests quatre mecanismes es posen en marxa quan sentim por, “bé perqué detectem la presència d’un perill o bé perquè alguna cosa, encara que no sigui perillosa, crea una inseguretat i una incapacitat en nosaltres”. Marina va dir que, actualment, “ens trobem en una època bastant poruga” gràcies, en bona part, a l’incertesa que provoca la globalització. Aquest temor a la globalització pertany, segons el conferenciant, a la por innata de “no saber on sóc”. Un altre tema que preocupa molt i del qual va parlar també el filòsof Marina, és la valentia. Marina defineix el valent com aquella persona que “està disposada a fer certes coses malgrat la por que sent o malgrat l’esforç que això li suposa”. Segons el doctor, són gent amb actitud emprenedora que prioritza els seus valors principals davant la por perquè creuen que tenen l’obligació de defensar-los. Marina creu que s’ha de poder ser valent per superar qualsevol por i argumenta que, curiosament, totes les cultures del món entenen la valentia com una bona cosa. També va dir que tots hem de ser conscients que “el gran antídot de la por és la comunicació” perquè l’aillament i el silenci són aliats incondicionals de la por i mitjançant aquests mai no la podrem superar.
Finalment, José Antonio Marina va esmentar la certesa que “avui dia el periodista es veu molt pressionat pels grans mitjans de comunicació” i això fa crèixer una certa por a explicar tota la veritat del que succeeix al món. El filòsof de la “nova intel·ligència” va voler acabar animant els periodistes d’avui i els futurs periodistes a “exercir la valentia per sobre de les dificultats”.

106 persones moren d’accident laboral a Barcelona l’any 2006

Durant l’any 2006 han tingut lloc a Barcelona 106 accidents mortals en jornada de treball. Ademés hi ha hagut 860 accidents greus, formant un total de 121.521 accidents en l’àmbit laboral. Aquest mateix any, a Catalunya, hi han hagut 143 morts i 1.250 accidents laborals greus, formant un total de 162.979 entre lleus, greus i mortals. Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya revel·len que de les 143 persones que han mort mentre treballaven, un 61% tenien un tipus de contracte fix i un 39% estaven contractats eventualment. Si ens fixem en el sexe de les víctimes mortals, veurem que hi predomina clarament el masculí, ja que 136 són homes i 7 són dones. Passa el mateix a la resta d’accidents lleus i de gravetat. El nombre d’accidents ha minvat de manera gairebé insignificant respecte a l’any 2005, quan van haver-hi un total de 152.674, 102 dels quals van resultar mortals i 1.423 van provocar conseqüències greus. L’any 2006 el sector econòmic serveis resulta ser el que té el percentatge més alt d’accidents mortals, amb el 64,29%. El segueix el sector de la indústria, amb un 47,83% i el sector de la construcció amb el 8,82% (al sector de l’agricultura han anat disminuint els accidents laborals fins al punt de tenir el 0,00% en l’any 2006).
Malgrat les diverses mesures que ha vingut duent a terme l’Administració per tal d’evitar riscos en l’àmbit laboral mitjançant normes com la formació obligatòria en aquest camp, l’evolució d’accidents de treball sembla estancada.
Segons el Servei d’Estudis i Estadístiques de la Generalitat de Catalunya, la majoria dels accidents greus i mortals a Catalunya es produeixen dins la comarca del Barcelonès, on durant l’any 2006 ha sumat 47 treballadors morts i 369 ferits greus. Les altres comarques que comporten més accidents en l’àmbit laboral són, en aquest ordre, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
L’evolució de la sinistralitat laboral no va en augment ni en descens pel que fa als últims anys. Se segueix mantenint gairebé el mateix nombre de morts durant el trienni 2004-2006 i, fins aquest últim mes de gener del 2007, durant el qual s’han enregistrat un total de 140 accidents mortals, tan sols n’hi ha hagut tres menys que l’any passat.