martes, 22 de mayo de 2007

Eleccions municipals maig 2007



Entrevista a Aintzane Conesa

Regidora número 3 del PSC de Sant Cugat del Vallès i cap de campanya de les eleccions municipals maig ’07.
Membre fundadora de les JSC



“Sant Cugat necessita recuperar l’esperit
de poble”



-Quina trajectoria va seguir per formar part de la regidoria del PSC de Sant Cugat?
-Vaig entrar al PSC amb setze anys i dos anys més tard formava part d’un grup d’opinió del partit. Sóc membre fundadora de les Joventuts Socialistes de Catalunya. El 2003, amb vint anys, era la número cinc de les llistes i sóc regidora des d’aleshores. Actualment sóc la número tres de la candidatura i dirigeixo la campanya electoral de Sant Cugat amb moltes ganes i confiança.

-Quins són els punts forts de la vostra campanya?
-La nostra principal premisa és fer dels reptes oportunitats. El primer repte que té Sant Cugat és el creixement a cop de promoció urbanística que ha experimentat en els últims anys. És un model de creixement urbà dispers en zones residencials que ha creat un ambient molt fred entre els ciutadans. Nosaltres proposem que hi hagi una xarxa de centres cívics en tots els barris, ja que els equipaments públics són la garantia que la gent s’hi trobi, s’hi relacioni i s’hi conegui. Sant Cugat necessita recuperar l’esperit del poble que va ser. Ha de primar la iniciativa pública sobre la iniciativa privada.

-On creu que es troba el límit en el brutal creixement urbanístic que ha sofert la ciutat als darrers anys?
-El nostre límit és el límit que hem pactat. A l’anterior legislatura vam fer el “pacte de creixement” en el qual es limitava el nombre d’habitants a Sant Cugat en 90.000 i, a més, es preveia com crèixer alhora en serveis públics. Ara tenim la responsabilitat de pactar un pla d’equipaments entre totes les forces polítiques per garantir que aquest creixement no impliqui una pèrdua de la qualitat de vida.

-La majoria de joves santcugatencs es veuen obligats a marxar de la ciutat quan decideixen independitzar-se. Quines mesures es prendran per facilitar l’accés dels joves a les vivendes?
-Creiem que han d’haver altres línies d’actuació a més de la promoció d’habitatge públic. Gràcies al govern de la Generalitat tenim a Sant Cugat una oficina local d’habitatge que actua d’aval si els joves no paguen el lloguer als propietaris. En el nostre programa electoral proposem unes bonificacions en l’IBI als propietaris de les vivendes deshabitades perquè posin les seves propietats al mercat de lloguer.

-El candidat socialista Salvador Gausa ha acusat recentment l’actual govern convergent d’estar més preocupat pel creixement urbanístic de la ciutat que per la cultura. Quina proposta feu des del PSC per prioritzar la cultura del municipi?
-Nosaltres creiem que a Sant Cugat hi ha un nivell cultural bastant alt dins de la mitjana de Catalunya. Per això volem per a l’Auditori de Sant Cugat un programa de més qualitat i no tan comercial. A més volem promoure altres espais de cultura a part de l’Auditori, com per exemple les galeries d’art i el teatre La Unió.

-En la vostra campanya presenteu l’Educació com un dels punts forts del programa electoral. Sant Cugat és un dels municipis amb més població infantil de Catalunya. Creu que hi ha suficients places a les escoles públiques?
-Actualment patim un dèficit de places públiques. No s’ha construit a Sant Cugat cap escola bressol pública en aquest últim mandat. S’ha de garantir que tots els infants de Sant Cugat puguin tenir una plaça a l’escola bressol pública perquè aquest és un eix de les polítiques de conciliació.

-Respecte a la sanitat pública, és cert que Sant Cugat no disposa de cap ambulància que tingui la base dins el propi municipi?
-Fins ara Sant Cugat no disposava d’ambulàncies propies però recentment s’han posat dues ambulàncies de vint-i-quatre hores. Ara el que cal és un vehícle d’atenció medicalitzada (VAM) que encara no podem tenir perquè va sempre vinculat a un hospital.

-No creu que és força preocupant que una ciutat de 90.000 habitants com Sant Cugat no tingui un hospital públic?
-La Conselleria de Salut ens va donar l’oportunitat de tenir un hospital públic, però l’actual alcalde Lluís Recoder va proposar uns terrenys que no eren municipals (pertanyien a la Generalitat) per a la ubicació de l’hospital i, finalment, el centre va adjudicar-se a Rubí, on sí es van oferir uns terrenys propis del municipi. Tot i així, estem contents de poder comptar amb un hospital de referència a Rubí, on s’hi pot accedir fàcilment des de Sant Cugat.

-Creu que ha resultat eficaç la presència dels Mossos d’Esquadra a Sant Cugat? Era realment necessària la incorporació del cos policial al municipi?
-Era necessari i estem satisfets de la incoporació dels mossos. És cert que hi ha hagut casos de robatoris amb violència i robatoris silenciosos, però el conjunt de forces polítiques tenim la responsabilitat de no crear alarmisme en aquest tema. Pot haver-hi sensació d’inseguretat però el cert és que hi ha una seguretat efectiva. Des del PSC proposem la incorporació de 24 agents de la policia local per al proper mandat. El problema que hi ha hagut fins ara no ha estat el nombre d’efectius, sinó la gestió d’aquesta seguretat.

miércoles, 9 de mayo de 2007

Entrevista a Ferran Aisa, poeta i escriptor barceloní


“Cadascú ha fet el seu Raval”

Historiador, anarquista, poeta i escriptor. Ferran Aisa va néixer als anys cinquanta al barri barceloní del Raval, lloc del que mai s’ha volgut desvincular. Entre els darrers llibres que ha publicat trobem, Contrarevolució: els fets de maig de 1937 i La Internacional: el naixement de la cultura obrera.

POPULAR

Ferran Aisa ha publicat gairebé una desena de llibres que parlen, entre altres coses, sobre el barri del Raval, la cultura anarquista a Catalunya i el pensament obrer. A més dels seus llibres, Aisa és col•laborador del diari Avui, on hi escriu a l’apartat de Cultura. L’any 2004 es van reconèixer els mèrits de l’historiador barceloní, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona junt amb la pianista Alicia de Larrocha. El guardó li va ser concedit pel seu llibre “Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999)” al considerar que és una aportació destacada per a la història d’una institució rellevant de la cultura popular barcelonina del segle XX.


-En el seu llibre “El Raval. Un espai al marge” vostè plasma El Raval com un món apart dins de Barcelona. Què és allò que fa del Raval un món propi?
-El barri del Raval ja va néixer com un lloc al marge de la ciutat. Allà hi anava a parar tot allò que Barcelona no volia: escorxadors, granges… A més La Rambla marcava els límits de la ciutat, i el Raval quedava extramurs.

-Quin creu que és el desencadenant de conductes incíviques al barri, com ara la prostitució?
-Les conductes incíviques són un problema d’educació i de marginació. La prostitució barata que ha arribat aquí està lligada a un nivell cultural insuficient.

- Tot i aquesta cara obscura, als anys setanta el barri va viure una dècada d’esplendor. Què va originar-la?
-El Raval va ser descobert per intel•lectuals, sobretot escriptors, que van posar-lo de moda. Van trobar en el barri un “imaginari” en el que centrar les seves novel•les. Però als anys vuitanta, la droga i la prostitució van dur el barri cap al “desencís”.

- Creu que l’actual idea de remodelar el barri faria desaparèixer el caràcter propi del Raval?
-Les ciutats són com éssers vius, són coses canviants. El Raval no ha estat sempre el mateix. Fa anys hi havia un ambient poètic, hi havia gent d’arreu d’Espanya i s’hi feia una vida molt popular que s’ha perdut per la manca de comunicació.

- I quin tipus de comunicació té la gent de diferents cultures que cohabiten ara al Raval?
-La nova inmigració no comparteix ni la llengua ni la cultura. Viu més tipus gueto: marroquins amb marroquins, filipins amb filipins… no hi ha fusió ni entre ells ni amb els d’aquí. Cadascú ha fet el seu Raval.

-Diria que s’han creat a Barcelona altres “espais al marge”?
-En qualsevol barri pot haver-hi un espai de marginació. En el seu moment, Can Tunis va ser-ho.

-Antigament es coneixia el Raval com el “Barri Xino”. Perquè aquest sobrenom?
-Era un dels llocs amb més densitat del món, equiparable amb Shangai. Als anys cinquanta ja existien les cases pastera, on hi vivíen quatre o cinc famílies en una sola casa.

-Vostè cita el Raval en molts dels seus poemes. Tenim una ciutat poètica?
-Barcelona té una èpica molt important que espera per ser explotada literariament, cinematogràficament… És una Barcelona romàntica de la qual no se n’ha sabut aprofitar aquesta virtut. A més, són molts els poetes i escriptors coneguts que han nascut aquí: Maruja Torres, Vázquez Montalbán, Terenci Moix…

-Amb quin adjectiu definiria Barcelona?
-¡Viva! Ha estat una ciutat molt viva quan el món popular ha funcionat, quan hi ha hagut vida al carrer. Avui dia falta el compromís de la gent amb la seva ciutat. Cal el pes de les persones perquè la ciutat creixi amb més essència.

-Quina és la finalitat de la poesia? Creu que pot moure la gent a reivindicar causes polítiques o socials?
-La poesia té un punt de rebel•lió. Sempre ha de tenir un fons contundent. Ara, la poesia es queda una mica en l’intent d’expressar realment el que vol i d’arribar a la gent; de tenir un acte revolucionari.

-Els seus poemes parlen de la vida al carrer, de la gent, de l’ambient que s’hi respira, de la llum… Amb quin color podría identificar una ciutat com Barcelona?

-En èpoques anteriors es deia que era una Barcelona gris. Però ara podríem dir que és multicolor.

El PSC promet l'aplicació de la Llei per a persones en situació de dependència


El PSC ha presentat recentment un Manifest Electoral de cara a les próximes eleccions municipals del proper mes de maig. El segon punt dels cinc apartats principals que recull el Manifest, està dedicat als “pobles i ciutats cohesionats: barris i famílies”. Els socialistes es comprometen en aquest punt a aplicar la recent aprovació de la “Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència”. Aquest nou servei va adreçat al suport i l’atenció de les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials, les persones amb malaltia mental i els malalts crònics. S’ha près aquesta decisió per tal d’ajudar a les famílies que fins ara han assumit la cura d’aquest col•lectiu que actualment formen més de 330.000 persones a Catalunya.
El partit socialista ha assegurat que posarà en pràctica aquesta Llei aquest mateix any 2007 si guanya les properes municipals. La promesa socialista és garantir, en un primer moment, l’atenció d’aquelles persones amb dependències més greus, fins arribar a l’aplicació total aquest servei l’any 2015, donant cobertura a les persones amb dependències més lleus.