miércoles, 15 de julio de 2009

"La música és una cosa personal"



Entrevista a Claudia Bardagí, pianista, cantant i compositora.

Néta de la coneguda pianista Alicia de Larrocha i neboda del músic, compositor i intérpret, Josep Maria Bardagí "mestre Bardagí", als 22 anys, Claudia Bardagí Serra segueix la tradició familiar empesa "per la genètica" que segons ella l'ha portat a apassionar-se per la música i a "intentar" viure d'ella. Després de realitzar estudis de violí, piano, solfeig i armonía a l'Academia Marshall de Barcelona, on també ha donat classes particulars, i a L'Aula de jazz, aquesta jove artista viu actualment a Nova York on segueix estudiant i treballant amb el que més li agrada.



Què és per a tu la música? Cap a on creus que va aquest art actualment?

Claudia- La música, per a mi, és una cosa personal; una cosa personal que comparteixes amb el públic. No és alguna cosa fixe i, per tant, tampoc segura, però no hi ha plaer més gran que fer música per que t'agrada. Jo crec que ara s'ha de composar, composar molt per crear nova música i no quedar-se estancat en creacions d'altra gent. De vegades, la gent s'obsessiona tant en crear una peça original, que acaben fent coses difícils, amb molts instruments, però no innoven. Temes genials com If it's magic d'Stevie Wonder estan composats només per veu i arpa.


Fa gairebé un any que vius a Nova York. Què hi vas anar a buscar allà? Es més fàcil obrir-se camí com a professional de la música que aquí a Catalunya?

Claudia- A més a més de que com a experiència vital és bàsica, a Nova York hi vaig anar a apendre jazz i a escoltar música en directe. Aquest estil musical va nèixer a Amèrica i és allà on un té l'oportunitat de veure grans figures del jazz en petits bars o locals, de molt a prop. Aquí a Catalunya això és impossible, ja que has de pagar molts diners per veurel's als festivals.


Com es guanyen la vida els músics de jazz a EE.UU.?

C- Els grans músics de jazz diuen que on es guanyen la vida és a Europa. Els europeus solen valorar molt més allò que ve d'Amèrica que el que tenen aquí. Aquesta tendencia hauria de canviar perquè sembla que si no has estat als EE.UU. no ets ningú.


I els músics joves com tu, com es guanyen la vida a una ciutat com Nova York?

C- És molt difícil viure de la música als Estats Units; allà, la meva parella i jo formem un dúo de veu i piano i vivim de fer petits concerts per ambientar locals, però només paguen bé als restaurants, a la resta de llocs el que guanyes són propines, de vegades inclús toquem gratis, simplement per guanyar experiència.


Creus que es pot viure exclusivament de la música?

C- Si tot va malament: casaments, batejos, comunions i creuers; és el lema de tot músic (riures). No faig broma, però personalment, si no pogués viure només de la música, encara que crec que es pot, em dedicaria a la pintura, la meva altra gran passió, i compaginaria les dues arts per sobreviure.


A més a més de cantant i pianista, també composes les teves propies cançons. Com t'inspires?

C- Abans composava temes instrumentals, però el fet de viure a una ciutat com Nova York m'ha fet compondre temes de jazz, rock-jazz, bossanova... en anglès. Caminant pel carrer em sorgeixen idees per composar, ho apunto on puc i quan arribo a casa em poso a treballar. Però una composició pot tardar un mes o més en sortir bé.


Els teus pares son músics, i dins la teva família hi ha talents musicals com la pianista Alicia de Larrocha o Josep Maria Bardagí. Creus que això t'ha influit decisivament en dedicar-te a la música? T'han recolzat molt a casa teva per dedicar-t'hi?

C- Totalment. Jo crec que es genètic. Als cinc anys ja em van apuntar a piano perquè no parava de pujarm-hi sobre el que tenia a casa. De la meva tieta-àvia, Alicia de Larrocha, tinc la part clàssica i d'estudi que ella mateixa em va ensenyar; i la part més lliure i de composició em ve del Josep Maria. Sento que tinc influències de tots dos.


A més a més dels músics de la família, tens altres influències musicals?

C- Sí, és clar. Sting, Pat Metheny, Bach, Brad Mehldau, The Beatles, Joan Manel Serrat, Stevie Wonder... Des de petita he sentit cançons d'alguns d'aquests grans músics a casa meva i han estat la meva gran inspiració.


El músic del moment.

C- Esperanza Spalding. Aquesta nordamericana de 25 anys està començant a ser coneguda i és molt bona. Toca el contrabaix, canta i composa bossanova, samba, jazz i funk. Escoltin-la!


Què tens a dir de la música a Internet?

C- Amb internet, els músics vénen molts menys CD's, però alhora també fomenta la divulgació de la teva música amb pàgines web pròpies on pots vendre els teus discos i amb pàgines com myspace. També hi ha programes com Spotify on els músics cobren algo cada vegada que algú escolta una peça seva, però sempre són quantitats petites.


Quins plans tens per al teu futur professional? On et veus d'aquí a deu anys?

C- Estic pensant en formar un trio amb un bateria i un baixista, aquí a Barcelona. M'agradaria formar un grup de la meva generació, amb estudiants joves que tinguin una mica d'experiència, crèixer tots junts com a grup i després grabar un disc. Només espero que d'aquí a deu anys segueixi vivint de fer la meva música, que no serà fàcil, però ho intentaré.

No hay comentarios: