Entrevista a Ferran Aisa, poeta i escriptor barceloní

“Cadascú ha fet el seu Raval”

Historiador, anarquista, poeta i escriptor. Ferran Aisa va néixer als anys cinquanta al barri barceloní del Raval, lloc del que mai s’ha volgut desvincular. Entre els darrers llibres que ha publicat trobem, Contrarevolució: els fets de maig de 1937 i La Internacional: el naixement de la cultura obrera.

POPULAR

Ferran Aisa ha publicat gairebé una desena de llibres que parlen, entre altres coses, sobre el barri del Raval, la cultura anarquista a Catalunya i el pensament obrer. A més dels seus llibres, Aisa és col•laborador del diari Avui, on hi escriu a l’apartat de Cultura. L’any 2004 es van reconèixer els mèrits de l’historiador barceloní, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona junt amb la pianista Alicia de Larrocha. El guardó li va ser concedit pel seu llibre “Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999)” al considerar que és una aportació destacada per a la història d’una institució rellevant de la cultura popular barcelonina del segle XX.


-En el seu llibre “El Raval. Un espai al marge” vostè plasma El Raval com un món apart dins de Barcelona. Què és allò que fa del Raval un món propi?
-El barri del Raval ja va néixer com un lloc al marge de la ciutat. Allà hi anava a parar tot allò que Barcelona no volia: escorxadors, granges… A més La Rambla marcava els límits de la ciutat, i el Raval quedava extramurs.

-Quin creu que és el desencadenant de conductes incíviques al barri, com ara la prostitució?
-Les conductes incíviques són un problema d’educació i de marginació. La prostitució barata que ha arribat aquí està lligada a un nivell cultural insuficient.

- Tot i aquesta cara obscura, als anys setanta el barri va viure una dècada d’esplendor. Què va originar-la?
-El Raval va ser descobert per intel•lectuals, sobretot escriptors, que van posar-lo de moda. Van trobar en el barri un “imaginari” en el que centrar les seves novel•les. Però als anys vuitanta, la droga i la prostitució van dur el barri cap al “desencís”.

- Creu que l’actual idea de remodelar el barri faria desaparèixer el caràcter propi del Raval?
-Les ciutats són com éssers vius, són coses canviants. El Raval no ha estat sempre el mateix. Fa anys hi havia un ambient poètic, hi havia gent d’arreu d’Espanya i s’hi feia una vida molt popular que s’ha perdut per la manca de comunicació.

- I quin tipus de comunicació té la gent de diferents cultures que cohabiten ara al Raval?
-La nova inmigració no comparteix ni la llengua ni la cultura. Viu més tipus gueto: marroquins amb marroquins, filipins amb filipins… no hi ha fusió ni entre ells ni amb els d’aquí. Cadascú ha fet el seu Raval.

-Diria que s’han creat a Barcelona altres “espais al marge”?
-En qualsevol barri pot haver-hi un espai de marginació. En el seu moment, Can Tunis va ser-ho.

-Antigament es coneixia el Raval com el “Barri Xino”. Perquè aquest sobrenom?
-Era un dels llocs amb més densitat del món, equiparable amb Shangai. Als anys cinquanta ja existien les cases pastera, on hi vivíen quatre o cinc famílies en una sola casa.

-Vostè cita el Raval en molts dels seus poemes. Tenim una ciutat poètica?
-Barcelona té una èpica molt important que espera per ser explotada literariament, cinematogràficament… És una Barcelona romàntica de la qual no se n’ha sabut aprofitar aquesta virtut. A més, són molts els poetes i escriptors coneguts que han nascut aquí: Maruja Torres, Vázquez Montalbán, Terenci Moix…

-Amb quin adjectiu definiria Barcelona?
-¡Viva! Ha estat una ciutat molt viva quan el món popular ha funcionat, quan hi ha hagut vida al carrer. Avui dia falta el compromís de la gent amb la seva ciutat. Cal el pes de les persones perquè la ciutat creixi amb més essència.

-Quina és la finalitat de la poesia? Creu que pot moure la gent a reivindicar causes polítiques o socials?
-La poesia té un punt de rebel•lió. Sempre ha de tenir un fons contundent. Ara, la poesia es queda una mica en l’intent d’expressar realment el que vol i d’arribar a la gent; de tenir un acte revolucionari.

-Els seus poemes parlen de la vida al carrer, de la gent, de l’ambient que s’hi respira, de la llum… Amb quin color podría identificar una ciutat com Barcelona?
-En èpoques anteriors es deia que era una Barcelona gris. Però ara podríem dir que és multicolor.